10 maneres d’aconseguir recursos per a una associació, club o entitat

Mantenir en funcionament una associació, un club esportiu, una AFA, una entitat cultural o qualsevol altra organització comporta despeses: material, equipacions, desplaçaments, activitats, lloguers, celebracions, projectes socials o, simplement, el funcionament del dia a dia.

Les quotes dels socis acostumen a ser una font d’ingressos important, però no sempre són suficients per cobrir totes aquestes necessitats. Per això, moltes entitats combinen diferents fórmules per obtenir recursos al llarg de l’any.

No hi ha una única solució vàlida per a tothom. Algunes alternatives proporcionen ingressos recurrents, d’altres són més adequades per finançar un projecte concret i algunes requereixen més temps i organització que d’altres.

En aquest article recollim 10 maneres d’obtenir recursos per a una associació, club o entitat, amb exemples i eines que us poden ajudar a valorar quines encaixen millor amb la vostra organització.

Abans de començar: cada activitat pot tenir implicacions fiscals, administratives o legals diferents segons el tipus d’entitat i la manera com s’organitzi. En cas de dubte, és recomanable consultar la gestoria o assessorament habitual de l’organització.

1. Quotes de socis i aportacions voluntàries

Les quotes són una de les fonts d’ingressos més estables per a qualsevol entitat. Permeten preveure una part del pressupost anual i repartir l’esforç econòmic entre les persones que formen part de l’organització.

A més de la quota ordinària, es poden plantejar aportacions extraordinàries o voluntàries vinculades a un objectiu concret.

Per exemple:

• comprar noves equipacions;

• finançar un desplaçament;

• renovar material;

• adequar un local;

• organitzar una activitat extraordinària;

• posar en marxa un nou projecte.

Una idea pràctica

En lloc de demanar simplement una aportació addicional, acostuma a ser més fàcil explicar un objectiu concret:

“Volem aconseguir 2.000 € per renovar el material esportiu de les categories infantils.”

Quan les persones saben quant es necessita, per a què servirà i quin resultat tindrà la seva aportació, és més fàcil aconseguir implicació.

També és convenient comunicar posteriorment el resultat de la campanya i explicar a què s’han destinat els diners.

2. Patrocinis i col·laboracions amb empreses

Els comerços i empreses de l’entorn poden estar interessats a donar suport a projectes esportius, culturals, educatius o socials.

A canvi de la seva col·laboració, l’entitat pot oferir diferents formes de visibilitat:

• presència en equipacions;

• logotip en cartells o programes;

• mencions a les xarxes socials;

• visibilitat durant esdeveniments;

• presència al web de l’entitat;

• inclusió en comunicacions dirigides als socis.

No sempre cal buscar un únic gran patrocinador. Diverses col·laboracions més petites amb empreses locals poden acabar representant una aportació important.

Exemple

Un club esportiu podria crear tres nivells senzills de col·laboració:

Col·laborador — 150 €
Presència al web i menció a les xarxes.

Patrocinador — 300 €
Web, xarxes i cartelleria dels esdeveniments.

Patrocinador principal — 600 €
Major visibilitat i presència en equipacions o activitats.

Les quantitats són només un exemple. Cada entitat les hauria d’adaptar al seu abast, nombre de socis, activitats i visibilitat real.

Per començar

Prepareu un document d’una o dues pàgines explicant:

1. qui sou;

2. què feu;

3. quantes persones formen part de l’entitat;

4. quin projecte voleu finançar;

5. què oferiu a l’empresa col·laboradora.

Una proposta concreta sol ser molt més efectiva que limitar-se a preguntar si una empresa “vol patrocinar l’entitat”.

3. Subvencions i ajuts públics

Ajuntaments, diputacions, consells comarcals, Generalitat, Estat i altres organismes publiquen periòdicament subvencions dirigides a associacions i entitats.

Poden existir convocatòries relacionades amb:

• esport;

• cultura;

• educació;

• joventut;

• associacionisme;

• acció social;

• igualtat;

• medi ambient;

• salut;

• cooperació;

• activitats comunitàries.

On buscar-les?

Un dels principals recursos és el Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajuts Públics, on es poden consultar convocatòries publicades per diferents administracions:

Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions i Ajuts Públics
https://www.infosubvenciones.es/bdnstrans/GE/es/inicio

A Catalunya també és recomanable consultar periòdicament:

Tràmits Gencat
https://tramits.gencat.cat/

I, naturalment, els portals de l’ajuntament, consell comarcal o diputació corresponents.

Consell pràctic

No espereu a trobar la subvenció perfecta per començar a preparar la documentació.

És útil tenir actualitzats:

• estatuts;

• NIF de l’entitat;

• certificat o composició de la junta;

• memòria d’activitats;

• pressupost;

• comptes de l’exercici anterior;

• certificats o documentació que acostumin a exigir les convocatòries.

D’aquesta manera serà més fàcil reaccionar quan aparegui una ajuda adequada.

Les subvencions poden ser una font molt interessant de recursos, però convé no dependre exclusivament d’elles, ja que la concessió no està garantida i moltes estan vinculades a projectes o despeses concretes.

4. Organització d’esdeveniments i activitats

Els esdeveniments permeten aconseguir recursos i, al mateix temps, donar visibilitat a l’entitat i reforçar la relació amb socis i simpatitzants.

Algunes possibilitats són:

• curses o caminades;

• tornejos esportius;

• dinars o sopars populars;

• concerts;

• festivals;

• mercats;

• espectacles;

• jornades familiars;

• concursos;

• activitats solidàries.

Els ingressos poden provenir de les inscripcions, les entrades, patrocinadors, venda de productes o aportacions dels assistents.

Exemple

Una entitat podria organitzar una caminada amb:

• inscripció de 8 €;

• samarreta opcional;

• patrocinadors locals;

• servei de bar al final de l’activitat.

En una mateixa iniciativa estaria combinant diverses fonts d’ingressos.

Eines útils

Per a activitats amb inscripció o entrada es poden utilitzar plataformes de gestió d’esdeveniments com Eventbrite, o bé formularis i sistemes propis de l’entitat.

https://www.eventbrite.es/

Abans d’organitzar qualsevol activitat és important comprovar els permisos, assegurances i requisits aplicables, especialment si se celebra en espais públics, es manipulen aliments o es duen a terme activitats esportives.

5. Crowdfunding per a un projecte concret

El crowdfunding permet obtenir moltes aportacions petites de diferents persones per fer realitat un objectiu determinat.

Pot funcionar especialment bé quan el projecte és concret, fàcil d’explicar i té un resultat visible.

Per exemple:

• comprar una furgoneta;

• renovar un local;

• adquirir material;

• publicar un llibre;

• enregistrar un projecte musical;

• finançar un projecte social;

• recuperar patrimoni;

• organitzar una activitat cultural.

Algunes plataformes que podeu valorar

Goteo
https://www.goteo.org/

Especialment orientada a iniciatives ciutadanes i projectes socials, culturals, educatius o d’innovació.

Migranodearena
https://www.migranodearena.org/

Especialitzada en crowdfunding social i solidari i especialment interessant per a ONG i entitats del tercer sector.

Verkami
https://www.verkami.com/

Molt vinculada a projectes creatius, culturals i comunitaris.

No totes les plataformes funcionen igual ni tenen les mateixes condicions, de manera que convé comparar-ne el model, les comissions, els terminis i els requisits abans de triar-ne una.

La clau del crowdfunding

No n’hi ha prou amb publicar una campanya i esperar.

Cal explicar molt bé:

què voleu aconseguir + quant necessiteu + per què és important + a què destinareu els diners.

I els primers a mobilitzar-se acostumen a ser els mateixos socis, familiars i simpatitzants de l’entitat.

6. Venda de productes i marxandatge

La venda de productes relacionats amb l’entitat és una fórmula molt habitual per obtenir recursos.

Per exemple:

• samarretes;

• dessuadores;

• bosses;

• calendaris;

• ampolles;

• gorres;

• polseres;

• llibres;

• productes relacionats amb les activitats de l’organització.

A més de generar un marge econòmic, aquests productes poden ajudar a donar visibilitat a l’entitat.

Com reduir el risc?

Un dels problemes habituals és encarregar massa producte i acabar acumulant estoc.

Una alternativa és treballar sota comanda.

Per exemple:

1. es presenta el disseny de la samarreta;

2. s’obre un període de reserva de dues setmanes;

3. es recullen les comandes i els pagaments;

4. només s’encarrega la quantitat necessària.

D’aquesta manera es redueix molt el risc econòmic.

També es pot negociar amb impremtes, tallers o comerços locals una tarifa especial per a l’entitat o una col·laboració que beneficiï totes dues parts.

7. Tallers, cursos, campus i activitats formatives

Els coneixements i l’experiència de les persones que formen part de l’entitat també es poden convertir en una font de recursos.

Alguns exemples:

• un club esportiu pot organitzar un campus;

• una associació cultural pot oferir tallers;

• una entitat musical pot impartir cursos d’iniciació;

• una AFA pot organitzar activitats familiars;

• una entitat especialitzada pot oferir xerrades o formacions.

Aquest model té un doble avantatge:

genera ingressos i permet que noves persones coneguin l’entitat.

Exemple

Una entitat pot organitzar un taller de 20 places a 15 € per participant.

Ingressos:

20 × 15 € = 300 €

Si els costos de material i espai són de 100 €, l’activitat genera 200 € que es poden destinar als projectes de l’organització.

Naturalment, cal valorar els impostos, assegurances, permisos o altres obligacions que puguin correspondre segons el tipus d’activitat.

8. Participacions de loteria

Les participacions de loteria són una fórmula tradicional utilitzada per moltes associacions, clubs esportius, AFA, entitats culturals, comissions de festes i altres col·lectius per obtenir recursos.

El funcionament habitual és senzill: l’entitat distribueix participacions d’un número entre socis, familiars, amics i simpatitzants, i una part de l’import de cada participació pot destinar-se a l’organització.

Per exemple, una participació pot tenir un import jugat i una aportació destinada a l’entitat, sempre indicats de manera clara.

A diferència d’altres iniciatives, no cal organitzar un gran esdeveniment ni fabricar productes, i la mateixa xarxa de socis i simpatitzants pot ajudar a distribuir-les.

La seva efectivitat depèn molt de:

• la base social de l’entitat;

• el nombre de persones que col·laboren en la distribució;

• la quantitat de participacions;

• l’aportació associada a cadascuna;

• la correcta organització de tot el procés.

Una opció que coneixem especialment bé

A Loteries Rosa de Ponent treballem habitualment amb associacions, clubs i altres col·lectius que utilitzen aquesta fórmula.

Per això hem creat un programa específic per a entitats, pensat per facilitar el procés i reduir la feina de gestió que ha d’assumir l’organització.

Si creieu que aquesta alternativa pot encaixar amb la vostra entitat, aquí podeu consultar com funciona:

→ Programa de Loteries Rosa de Ponent per a entitats

9. Campanyes conjuntes amb comerços i empreses

Les empreses locals també poden col·laborar amb una entitat més enllà del patrocini tradicional.

Es poden plantejar campanyes en què una part de les vendes d’un producte o d’una activitat es destini a un projecte concret.

Per exemple:

• una cafeteria dedica 0,50 € de determinat producte a l’entitat;

• una botiga organitza una jornada solidària;

• un restaurant crea un menú especial;

• un establiment col·loca una guardiola per a un projecte concret;

• diversos comerços participen conjuntament en una campanya local.

Aquest tipus d’accions funcionen especialment bé quan existeix una vinculació clara entre el comerç, l’entitat i el territori.

Com plantejar-ho?

És millor presentar una proposta molt concreta:

“Durant el mes d’octubre volem recaptar 3.000 € per a aquest projecte. Ens agradaria que els comerços del barri hi poguessin participar.”

Això és molt més fàcil d’entendre i comunicar que una petició genèrica de col·laboració.

10. Donacions i microaportacions recurrents

No totes les persones que volen donar suport a una entitat necessàriament volen convertir-se en sòcies.

Per això pot ser interessant oferir la possibilitat de fer:

• una donació puntual;

• una aportació mensual;

• una col·laboració vinculada a un projecte concret.

Petites quantitats recurrents aportades per moltes persones poden acabar constituint una font estable de recursos.

Una eina especialment interessant per a causes socials

Teaming permet crear grups basats en microdonacions recurrents d’1 € mensual.

https://www.teaming.net/

Aquest model pot ser especialment adequat per a projectes socials, protectores d’animals, entitats assistencials o causes que necessiten ingressos de manera continuada.

Exemple

Si una entitat aconsegueix 300 persones que hi col·laborin amb 1 € mensual:

300 persones × 1 € × 12 mesos = 3.600 € anuals.

La quantitat individual és molt petita, però la suma d’una comunitat estable pot tenir un impacte important.

Sigui quin sigui el sistema escollit, és fonamental mantenir informades les persones que col·laboren i explicar periòdicament què s’ha aconseguit gràcies a les seves aportacions.

Quina és la millor manera d’obtenir recursos per a una entitat?

Probablement, combinar-ne diverses.

Una entitat pot disposar d’una base estable de quotes, buscar subvencions per a projectes concrets, aconseguir patrocinadors, organitzar alguna activitat al llarg de l’any i complementar-ho amb campanyes puntuals.

Per exemple:

Ingressos recurrents
Quotes + microdonacions.

Projectes concrets
Subvencions + crowdfunding.

Activitats anuals
Esdeveniments + patrocinis.

Campanyes puntuals
Marxandatge + participacions.

L’objectiu no hauria de ser dependre d’una única font, sinó construir una combinació que sigui assumible per a la vostra organització.

I, sobretot, cal tenir en compte un recurs que sovint és més escàs que els diners: el temps de les persones que gestionen l’entitat.

Una iniciativa pot generar molts ingressos, però si requereix centenars d’hores de feina pot no ser la més adequada. Per això també és important valorar la relació entre:

recursos que podem obtenir + feina necessària + risc econòmic + implicació dels socis.

Abans de triar, feu-vos cinc preguntes

1. Quants diners necessitem obtenir?

2. Els necessitem de manera recurrent o per a un projecte concret?

3. Quantes persones poden ajudar a organitzar la iniciativa?

4. Disposem d’una comunitat àmplia de socis i simpatitzants?

5. Quina opció podem gestionar sense desviar-nos de l’activitat principal de l’entitat?

No totes les fórmules funcionaran igual per a totes les organitzacions.

Una AFA amb centenars de famílies, un petit club esportiu, una associació cultural i una protectora d’animals tenen comunitats, necessitats i capacitats de gestió diferents.

La millor fórmula serà aquella que permeti obtenir recursos sense perdre de vista la raó principal per la qual existeix l’entitat: desenvolupar els seus projectes i donar servei a les persones que en formen part.

• Facebook
• Twitter